Ritmes i emocions: el blog de "En Clau de Lu"

Aquest any, el barri del Congrés ha celebrat 40 anys de Festa Major . Una fita que va més enllà de la festa: és la memòria viva d’un projecte social, educatiu i comunitari únic a Barcelona. Des d’ En Clau de Lu , vull compartir aquesta mirada personal i sonora sobre el lloc que m’ha vist créixer. Dels plànols al veïnat: els orígens del Congrés La història del barri comença als anys cinquanta, quan el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona (1952) va ser el punt de partida per impulsar una gran transformació urbana. El bisbe Gregorio Modrego va aprofitar aquell esdeveniment per promoure la construcció d’habitatges socials destinats a famílies treballadores, en una ciutat que vivia una greu manca d’allotjament digne. Així va néixer el projecte de les Vivendes del Congrés Eucarístic , l’únic barri de Barcelona planificat i construït per una entitat no governamental. No es van limitar a aixecar blocs: es va dissenyar un espai complet, amb escoles, comerços, espais verds i un...

Comença un nou curs i, amb ell, tornen les aules, els instruments i les ganes de fer música. En aquests dies plens de nous propòsits, m’agrada recordar per què faig les classes com les faig: amb la filosofia de gaudir per sobre de la pressió per la perfecció. Aquesta reflexió em porta a pensar en una pel·lícula que em va impactar profundament quan la vaig veure. Tot i que al cinema hi ha moltes altres històries sobre aquest tema, crec que molts de vosaltres ja heu endevinat de quin parlo. Es tracta de: Whiplash . De fet, aquesta entrada al blog va començar a prendre forma mentre escoltava un episodi del pòdcast L’ofici de viure: Prendre decisions vitals , amb la intervenció de Sergi Torres . Les seves paraules em van tocar de prop i em van recordar la importància d’apropar-me a la música des de la serenitat, no des de l’exigència constant. I és precisament això el que vull compartir avui, a partir del que mostra Whiplash i de la meva pròpia experiència. Quan el cinema reflecteix la pr...

El passat 8  de juliol de 2025 vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una jornada molt especial a l’ ESMUC , dedicada al Disseny Universal d’Aprenentatges Musicals (DUAM) . Aquesta trobada s’emmarcava dins del 40è aniversari del CREDV-CRE ONCE Barcelona , i va ser organitzada amb el propòsit de reflexionar i compartir pràctiques reals d’ educació musical inclusiva , amb una atenció especial a la discapacitat visual i auditiva. A més de ser un espai de formació i coneixement, va ser també una jornada de retrobaments i connexions , amb professionals de l’educació musical, la musicoteràpia i l’accessibilitat, que treballen per fer de la música un espai realment obert a tothom. Una jornada plena de contingut i experiències El matí va començar amb tres ponències marcades per la qualitat i la claredat del missatge: Mercè Pena Laguna va obrir la jornada amb una introducció molt clara i didàctica al Concepte de Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) , enfocada a l’educació musica...

                Després de gairebé 20 anys fent servir el sistema de colors per ensenyar música, he pogut comprovar com pot facilitar l’aprenentatge i despertar l’interès dels infants pel món musical. Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes idees sobre com aplicar aquest sistema tant a l’aula com en l’aprenentatge del piano.      Els colors ens ofereixen una eina visual potent que permet als infants connectar d'una manera natural i intuïtiva amb els conceptes musicals abstractes. Seguint el codi de colors dels Boomwhackers , que molts instruments com metal·lòfons, campanetes i xilòfons també utilitzen, podem crear un pont sòlid entre el que veuen i el que senten.     Recentment, amb un grup de segon de cicle inicial, vam viure una experiència musical molt enriquidora que exemplifica perfectament com funciona aquest mètode. A les anteriors sessions havíem treballat la cançó " Les notes de l'escala " del...

Ara ja fa prop de cinc anys quan, en començar el curs escolar, vaig tenir l'oportunitat de fer classes de llenguatge musical i piano a un nen amb discapacitat visual . Amb només quatre anys, s'endinsava en el món de la música en un moment especialment complicat: les restriccions sanitàries impedien el contacte físic i exigien mantenir distàncies estrictes . Recordo les mascaretes, les pantalles, aturades de classes, tornar a fer classes en línia. A  iniciació musical van haver de marcar el terra amb creus per delimitar espais i espais entre nens, quina bogeria! Però aquell nen de qui us parlo va suposar un suport fonamental . Aquests referents tàctils li permetien saber on seure i per on moure’s , facilitant-li l’ orientació en un entorn que, per a altres infants, es basava molt en la percepció visual . A mesura que avançaven els cursis, el repte es va fer encara més gran: va començar l’ aprenentatge del piano . Gràcies al servei educatiu de l'ONCE , vaig rebre for...

    El passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona, vam sortir al carrer per reivindicar la igualtat de drets i oportunitats en tots els àmbits, també en la música. La indústria musical encara és un espai ple de barreres per a les dones: des de la manca de reconeixement fins a la desigualtat en festivals, càrrecs de poder i oportunitats laborals. La nostra lluita no és nova, però sí imprescindible. Encara estem invisibilitzades, però no deixarem de fer-nos sentir. Les dones a la indústria musical: una lluita per la visibilitat      Quan pensem en la història de la música, sovint ens venen al cap grans noms masculins: compositors, directors, productors i estrelles que han marcat època. Però, on són les dones? La realitat és que han estat sempre presents, creant, innovant i contribuint de manera decisiva al món de la música. El problema? La invisibilització sistemàtica que han patit al llarg dels segles.      Ara fa una setmana que vam so...