"Invisibilitzades, però imparables: les dones a la indústria musical"

    El passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona, vam sortir al carrer per reivindicar la igualtat de drets i oportunitats en tots els àmbits, també en la música. La indústria musical encara és un espai ple de barreres per a les dones: des de la manca de reconeixement fins a la desigualtat en festivals, càrrecs de poder i oportunitats laborals. La nostra lluita no és nova, però sí imprescindible. Encara estem invisibilitzades, però no deixarem de fer-nos sentir.

Les dones a la indústria musical: una lluita per la visibilitat

    Quan pensem en la història de la música, sovint ens venen al cap grans noms masculins: compositors, directors, productors i estrelles que han marcat època. Però, on són les dones? La realitat és que han estat sempre presents, creant, innovant i contribuint de manera decisiva al món de la música. El problema? La invisibilització sistemàtica que han patit al llarg dels segles.

    Ara fa una setmana que vam sortir al carrer per reivindicar-nos, per fer sentir la nostra veu i exigir el nostre espai a la indústria musical. Però la feina no s’acaba aquí. Els atacs rebuts per moltes companyes a les xarxes després de la mobilització demostren que encara hi ha molta resistència al canvi. La desigualtat encara és una realitat, i per això és imprescindible continuar visibilitzant les dones en la música.

Dones compositores: un talent silenciat

    Des del Barroc fins a l’actualitat, moltes dones han desafiat les normes de la seva època per compondre música. Noms com Clara Schumann (1819-1896), Fanny Mendelssohn (1805-1847) o Hildegard von Bingen (1098-1179) són exemples de compositores que, malgrat el seu talent, han estat relegades a un segon pla. Se les veia més com a muses que com a creadores, i sovint les seves obres s’atribuïen a homes per poder ser publicades i escoltades.

    Entre les ja esmentades un bon exemple es Barbara Strozzi (1619-1677), compositora i cantant italiana del Barroc, reconeguda per la seva influència en la música vocal. Va ser una de les poques dones del seu temps a aconseguir una destacada carrera musical en una societat predominantment patriarcal. Strozzi va ser coneguda per les seves composicions, especialment per a veu i baix continu, destacant-se en la creació de cantates, àries i motets. El seu treball va influir en la música del Barroc i va deixar un llegat que encara és apreciat fins als nostres dies.

    Aquesta manca de reconeixement històric no és cosa del passat. Encara avui, les compositores han de lluitar més per obtenir el mateix prestigi que els seus companys homes. Els programes de concerts continuen donant més espai a obres compostes per homes, i en els conservatoris i institucions de música clàssica, el repertori femení és encara escàs. Tot i això, en els darrers anys, el nombre de dones que es dediquen a la composició dins la música clàssica ha anat en augment, i cada vegada més orquestres i institucions comencen a donar visibilitat a les seves obres. Aquest canvi és esperançador, però encara queda molta feina per fer perquè aquestes compositores ocupin el lloc que els correspon a la història de la música.

Intèrprets i directores: la lluita per un espai escènic

    Les intèrprets femenines han hagut de superar nombroses barreres per guanyar credibilitat. Encara avui, el percentatge de dones directores d'orquestra és molt baix, i els festivals de música continuen programant majoritàriament artistes masculins. És realment que no hi ha prou dones fent música? O és que el sistema continua afavorint la presència masculina?

Dades que evidencien la bretxa de gènere

    La invisibilització de les dones a la música no és casual. Segons les dades recollides per Rockin’ Ladies en el seu projecte d’investigació, la presència femenina en la indústria musical continua sent alarmantment baixa:

• Només el 12,8% de les compositores i el 2,8% de les productores són dones.
• A la música en directe, les dones representen només el 6,7% del sector.
• La relació entre productors homes i dones és de 34,1 a 1.
• En els festivals de música, la presència femenina continua sent minoritària. En festivals com el Viña Rock o el Rock Fest, només el 4,95% i el 5,73% dels artistes programats són dones.

    Aquesta realitat no només afecta el reconeixement professional, sinó també l’accés a oportunitats i la capacitat de les dones per mantenir una trajectòria estable en el sector. De fet, la investigació de Rockin' Ladies mostra que les dones tenen més dificultats per mantenir la seva feina a llarg termini i, en general, tenen ingressos més baixos que els homes en la mateixa indústria.

La importància de crear xarxes i referents

    Per canviar aquesta situació, és essencial donar visibilitat a les dones en la música i generar espais de suport mutu. Rockin' Ladies és un exemple de com la sororitat i la col·laboració poden ser eines de transformació. Les dades que us he mostrat formen part de la ponència i investigació, conduïda per Noe Cooper i Eva Quercus, on aborden aquestes desigualtats i la necessitat de continuar lluitant per la presència femenina en tots els àmbits de la indústria musical.

    Per aquest motiu també comparteixo amb vosaltres un recurs que vaig preparar fa temps per fer-lo servir amb els meus alumnes, on parlo de moltes dones que han fet història en la música i que aviat hauré d'actualitzar per incloure moltes més. Crec que educar en aquesta perspectiva és clau per construir un futur més just i equitatiu.

Cap a un futur més just i equitatiu

És fonamental donar espai i reconeixement a les dones en la música, des de l’educació fins als grans escenaris. La visibilitat és clau: necessitem referents femenins perquè les futures generacions creixin sabent que poden ser compositores, productores, directores o el que vulguin. Reivindicar el paper de les dones a la indústria musical no és una moda, sinó una necessitat.

En Clau de Lu continuarem donant veu a les dones que fan i han fet música, perquè la història no les oblidi i perquè el futur sigui més just. Perquè la música no té gènere, però la desigualtat, sí.