Els colors com a pont cap a l'aprenentatge musical
Després de gairebé 20 anys fent servir el sistema de colors per ensenyar música, he pogut comprovar com pot facilitar l’aprenentatge i despertar l’interès dels infants pel món musical. Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes idees sobre com aplicar aquest sistema tant a l’aula com en l’aprenentatge del piano.
Els colors ens ofereixen una eina visual potent que permet als infants connectar d'una manera natural i intuïtiva amb els conceptes musicals abstractes. Seguint el codi de colors dels Boomwhackers, que molts instruments com metal·lòfons, campanetes i xilòfons també utilitzen, podem crear un pont sòlid entre el que veuen i el que senten.
Recentment, amb un grup de segon de cicle inicial, vam viure una experiència musical molt enriquidora que exemplifica perfectament com funciona aquest mètode. A les anteriors sessions havíem treballat la cançó "Les notes de l'escala" del grup AMBAUKA. Els nens van aprendre la cançó, van fer el ball i van jugar amb l'ordre de les notes utilitzant una adaptació del joc infantil "El conillet de la sort" i d'altres jocs de passar el torn. També van completar una feina escrita per consolidar els coneixements sobre l'escala musical.
Un cop els alumnes tenien interioritzada l'escala musical, vam organitzar una activitat molt visual i dinàmica. Els materials que vam fer servir van ser molt diversos: peixos retallats en goma Eva dels colors corresponents a cada nota seguint el codi dels Boomwhackers, cèrcols de psicomotricitat i rodones de goma Eva ordenades seguint l'escala musical disposades en rotllana a terra.
La dinàmica de la sessió va ser molt senzilla i efectiva: un alumne havia d’anar a 'pescar' els peixos i col·locar-los a les 'peixeres' corresponents segons el motiu melòdic que se li demanava (per exemple: do-re-mi, la-si, sol-la-si). Això els feia pensar en l’ordre de les notes mentre sonava dues vegades una part d’una cançó d’AMBAUKA. L’activitat combinava moviment, color, música i joc, generant una experiència d’aprenentatge integral que connectava amb diferents estils d’aprenentatge. Els alumnes van respondre amb entusiasme, van entendre molt bé el funcionament i van començar a ajudar-se entre ells, afavorint així la memòria musical i el treball cooperatiu
L'ús dels colors també és extraordinàriament efectiu en l'aprenentatge del piano. La meva metodologia inclou molts recursos que vaig creant segons el moment i les necessitats dels alumnes. Aquests consisteixen en partitures adaptades on, cada alumne treballa amb partitures personalitzades segons el seu nivell, on poden pintar les notes dels colors corresponents quan sigui adequat per al seu procés d'aprenentatge.
Utilitzo petits pompons de colors, al principi feia servir gomets, però el teclat del piano patia molt, vaig passar a fer servir llapis petits de colors, però feien soroll i, finalment vaig trobar aquests petits pompons de color que els mateixos alumnes col·loquen al teclat per identificar quines tecles corresponen a cada nota. Aquest sistema tan visual i manipulatiu els permet: relacionar immediatament el color amb la nota, identificar les tecles de manera autònoma i desenvolupar la memòria visual i musical simultàniament.
Els bons resultats d’aquest mètode es deuen a diversos factors que el fan especialment útil i motivador per als infants. En primer lloc, afavoreix un aprenentatge multisensorial, ja que combina la vista (mitjançant els colors), l’oïda (amb els sons) i el tacte (amb els instruments). També hi ha una connexió emocional important: els colors generen associacions positives que ajuden a memoritzar millor. A més, fomenta l’autonomia dels nens i nenes, que poden reconèixer i treballar les notes de manera independent. Un altre punt a favor és la seva adaptabilitat, ja que es pot aplicar a diferents edats i nivells d’aprenentatge. I, finalment, el component lúdic és clau: moltes de les activitats es transformen de forma natural en jocs que mantenen els infants motivats i amb ganes de participar.
Considero que, aquest sistema de colors, no és només un suport visual, sinó una eina pedagògica fonamental que transforma l'aprenentatge musical en una experiència rica, significativa i accessible per a tots els alumnes. L'educació musical ha de ser inclusiva i respectuosa amb les diferents maneres d'aprendre. Els colors ens ofereixen aquesta possibilitat, creant ponts entre l'abstracte i el concret, entre el so i la imatge, entre la teoria i la pràctica.
Treballar amb aquesta metodologia m'ha confirmat quelcom que intuïa des de fa anys: la importància de buscar constantment instruments i recursos que incorporin aquestes característiques cromàtiques. Cada vegada que descobreixo un nou material educatiu, el primer que miro és si segueix aquest codi de colors. Aquest criteri m'ha guiat en la selecció d'instruments, jocs i materials didàctics, creant així un ecosistema educatiu coherent i efectiu.
Espero que aquesta experiència us inspiri a explorar noves maneres de fer arribar la música als vostres alumnes. Al final, el més important és que descobreixin la màgia de la música i la facin seva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada