Quan la música obre camins: vivències a la jornada DUAM a l’ESMUC
A més de ser un espai de formació i coneixement, va ser també una jornada de retrobaments i connexions, amb professionals de l’educació musical, la musicoteràpia i l’accessibilitat, que treballen per fer de la música un espai realment obert a tothom.
Una jornada plena de contingut i experiències
El matí va començar amb tres ponències marcades per la qualitat i la claredat del missatge:
-
Mercè Pena Laguna va obrir la jornada amb una introducció molt clara i didàctica al Concepte de Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), enfocada a l’educació musical i la seva aplicació real als centres educatius.
-
Marta Casas va compartir recursos i experiències des d’una mirada antropològica, presentant propostes per atendre la diversitat a l’aula de música des d’una perspectiva inclusiva i intercultural.
-
Irene Ginebra, directora tècnica pedagògica del CREDV, va fer un recorregut molt interessant per la història del centre, situant els orígens del servei el 1932 amb la figura de Roc Boronat i Font, pioner en la defensa dels drets de les persones cegues a Catalunya. Aquest viatge per la memòria col·lectiva va posar en valor el camí recorregut i la importància de continuar treballant des de la institució per garantir l’accés a l’educació i la cultura de les persones amb discapacitat visual.
Melissa Mercadal, coordinadora del departament de pedagogia de l’ESMUC, va presentar els resultats de l’estudi realitzat conjuntament entre l’ESMUC i el CREDV Barcelona sobre educació musical inclusiva a Catalunya.
Voldria fer una petita reflexió personal sobre aquesta última darrera presentació ja que es va destacar que la participació en l’estudi havia estat molt baixa, i jo mateixa no en tenia cap coneixement, tot i ser professora de música en una escola ordinària. Durant la pausa, vaig poder parlar amb membres de l’equip de recerca per compartir aquest neguit: com pot ser que, sent part del col·lectiu destinatari, no m’hagués arribat cap enquesta ni informació per col·laborar-hi? Aquesta conversa informal em va semblar necessària i esperançadora, perquè només des del diàleg podrem construir una xarxa més àmplia i representativa.
Fer de l’experiència un aprenentatge
Després de la pausa, es van presentar sis experiències educatives, tres centrades en la discapacitat auditiva i tres en la visual, provinents de diferents centres i serveis educatius. Iniciatives diverses, adaptades, creatives i arrelades a la realitat de cada context.
Les experiències que es van compartir em van ressonar molt profundament. Em vaig sentir molt identificada amb les vivències dels companys i companyes que treballen amb alumnat amb discapacitat auditiva o visual, perquè jo també m’he trobat amb alumnes amb aquestes característiques. I, tal com van expressar moltes de les persones que van intervenir, tenir-los al costat ha estat un privilegi i una font d’aprenentatge constant.
Conviure amb realitats diverses dins l’aula m’ha fet repensar com entenem la música i com la transmetem, buscant noves metodologies, nous recursos i, sobretot, mirades més obertes i adaptades. Cadascun d’aquests alumnes m’ha ajudat a entendre millor el sentit profund de l’educació musical.
Projectes que obren horitzons
 |
Un dels moments centrals de la tarda va ser la presentació del projecte europeu IncluMusic, a càrrec
d’Alfonso Guerra, que treballa per afavorir l’accessibilitat real als conservatoris i centres superiors de música. Un projecte que ofereix línies d’acció i recursos perquè l’educació artística superior sigui realment oberta i inclusiva.
La jornada va cloure amb una taula rodona sobre els drets d’accés a la cultura i l’educació artística, amb la participació de Sergi Díaz, Maria Macià Golobardes i Alfonso Guerra, que van compartir tant propostes com mancances estructurals i reivindicacions actuals. Una conversa necessària, honesta i amb visió de futur.
Quan la música connecta
La clausura de la jornada, a càrrec d’una actuació musical en directe, va ser un dels moments més emotius del dia. L’actuació va ser a càrrec de la Jove Orquestra Graeme Clark, una orquestra de joves sords amb implant coclear. Fundada l'any 2019 per la Fundació GAES Solidària i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, amb l’objectiu de brindar oportunitats de desenvolupament musical a infants i joves amb implants coclears, després d'observar que molts dels implantats tocaven un instrument.
A la sala es respiraven emoció i orgull, i es feia evident que, un cop més, fer música en conjunt i en directe té una força transformadora. Més enllà de l’acte artístic, va ser una mostra clara del poder de
la música com a teràpia, eina pedagògica i espai de comunitat. Una manera preciosa de tancar un dia intens i carregat de sentit.
Des d’En Clau de Lu, continuo treballant per integrar aquests aprenentatges en la meva pràctica com a docent i musicoterapeuta. I m’enduc el compromís de seguir aprenent, de fer xarxa i de continuar buscant formes de fer de la música un espai per a tothom.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada