Un taller de veu amb mirada musicoterapèutica

Cuidar la tècnica, la veu i l’expressió des de l’escolta i la sensibilitat.

El passat mes d'octubre em va portar un nou repte: conduir un taller de veu a l’Espai Jove Garcilaso. Va ser una substitució improvisada, d’aquelles que arriben sense temps per planificar gaire, però que et fan créixer com a professional i com a persona.

De seguida vaig veure que aquest espai seria una oportunitat per compartir la meva manera d’entendre la música i la veu, des de la meva experiència com a cantant, teclista i musicoterapeuta. No es tracta només d’aprendre a cantar bé o afinar —sinó d’escoltar-se, de connectar amb el propi cos, i de sentir-se lliure amb la pròpia veu.

Cada sessió la preparo amb molta cura, observant les necessitats de cada participant i ajustant el ritme i els exercicis segons el grup. Treballem tècnica vocal, respiració i escalfament, però sempre amb un toc d’improvisació i d’expressivitat. A vegades utilitzem cançons per experimentar amb diferents colors de la veu; altres cops, simplement explorem sons i deixem que la veu ens porti.

No sé si soc “la millor cantant” -a les fotos que acompanyen aquesta entrada podeu veure que, com a mínim, vaig provar-ho en algun moment-, però sí que intento ser una bona escoltadora i acompanyant. Dissenyo les sessions amb respecte, sensibilitat i un punt de joc. Així és com entenc el meu projecte En Clau de Lu: sense buscar l’excel·lència, sinó el gaudi, la connexió i la inclusió.

A més, el taller també m’està permetent donar veu —literalment— a les dones del rock i aíxí poder ampliar una mica més les reivindicacions que fem en el projecte Rockin'Ladies, del que ja us he partlat. M’agrada introduir repertori que connecti amb el meu compromís per visibilitzar les dones a la música. Hem començat treballant “Because the Night”, de Patti Smith, una artista que admiro profundament pel seu coratge i autenticitat.

Aquesta cançó té una història curiosa: la música la va escriure Bruce Springsteen, però ell no la va arribar a publicar. Patti Smith la va rebre mentre treballava al mític Electric Lady Studios de Nova York, va escriure una nova lletra plena de força i vulnerabilitat, i la va convertir en un himne. Parlava del desig, de la llibertat i de la necessitat de viure intensament, sense por. Quan la va gravar amb la seva banda el 1978, Because the Night va esdevenir un dels grans clàssics del rock —i també una manera de reivindicar la veu femenina en un escenari dominat pels homes.

Començar el taller amb aquesta cançó ha estat una manera preciosa d’unir tot allò que m’identifica: la música com a expressió, la cura en el procés, i la voluntat de donar espai i visibilitat a les dones que han obert camí. Donar veu a les dones és necessari per crear referents per a les dones del futur, perquè puguin créixer sabent que també tenen lloc a l’escenari, al local d’assaig o darrere d’un micròfon.

Patti Smith, coneguda com “la padrina del punk”, va trencar esquemes amb la seva poesia i la seva força escènica. Amb discos com Horses o Easter, va demostrar que el rock també podia ser profund, literari i femení alhora.

Aquest taller és, al final, un espai on la veu es converteix en eina d’expressió, d’autoconeixement i d’empoderament. I això, per a mi, és el que més sentit té: fer música des del cor, a la meva manera, en clau de Lu.

Què passa quan ens atrevim a donar espai a la nostra veu, sense jutjar-la?