En clau de barri: 40 anys de Festa Major al Congrés
Aquest any, el barri del Congrés ha celebrat 40 anys de Festa Major. Una fita que va més enllà de la festa: és la memòria viva d’un projecte social, educatiu i comunitari únic a Barcelona. Des d’En Clau de Lu, vull compartir aquesta mirada personal i sonora sobre el lloc que m’ha vist créixer.
Dels plànols al veïnat: els orígens del Congrés
La història del barri comença als anys cinquanta, quan el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona (1952) va ser el punt de partida per impulsar una gran transformació urbana.
El bisbe Gregorio Modrego va aprofitar aquell esdeveniment per promoure la construcció d’habitatges socials destinats a famílies treballadores, en una ciutat que vivia una greu manca d’allotjament digne.
Així va néixer el projecte de les Vivendes del Congrés Eucarístic, l’únic barri de Barcelona planificat i construït per una entitat no governamental. No es van limitar a aixecar blocs: es va dissenyar un espai complet, amb escoles, comerços, espais verds i una forta vocació comunitària.
No seria fins al maig del 1953 quan es col·locava la primera pedra del barri del Congrés. O com li deien en aquella època Las viviendas del Congreso. Podeu trobar aquesta data gravada en un dels blocs que es van construir, a la cantonada del carrer Felip II amb la plaça del Congrés.
Tinc molt present, a la meva memòria personal, aquelles reunions de veïns per berenar plegats a la porteria de casa, les revetlles que fèiem al carreró del costat, les corredisses per guardar la fusta per les fogueres. Era molt petita, però encara recordo les que es feien al bell mig del carrer Felip II.
El cor educatiu: diversitat i comunitat
El Congrés sempre ha tingut un batec educatiu molt viu, amb escoles i entitats que han sabut teixir una xarxa forta i diversa. Centres com La Salle Congrés o les antigues Teresianes (avui Escola Arrels) en van ser el punt de partida, i amb el temps s’hi van afegir l’Escola Pública Pompeu Fabra i l’Institut Alzina, consolidant un model de barri on l’educació i la convivència caminen juntes
Però si hi ha una entitat que simbolitza aquest esperit social i inclusiu, és la Fundació OSAS (Obra Social d’Ajuda al Disminuït Psíquic). Nascuda als anys seixanta gràcies a la iniciativa de famílies i veïns, va ser una de les primeres a oferir suport educatiu i social a persones amb discapacitat intel·lectual, en una època en què la diversitat encara era un tema tabú.
Entre danses i cançons: records d’animació i festa
El Congrés ha estat sempre un barri ple de vida, de cultura i de música. Recordo amb molta estima la meva etapa al grup d’animació Tirotitaina, amb el qual vaig fer la meva primera actuació precisament al pati de l’Escola Pompeu Fabra, durant la festa d’inauguració de les seves reformes. Era d’aquells dies que el barri s’omplia de danses, cançons i rialles. L’escola, la cultura popular i la vida de carrer es trobaven en un mateix espai —una mostra més d’aquesta energia comunitària que segueix viva cada Festa Major.
En Clau de Lu: la música que travessa el barri
Tot i la seva riquesa cultural, els estudis musicals superiors sempre quedaven lluny del Congrés.
Molts de nosaltres, amb vocació musical, fèiem cada dia el trajecte fins al Conservatori Municipal, al Bruc o al Conservatori del Liceu. Un contrast curiós: créixer en un barri tranquil, de proximitat i vincles, però haver de desplaçar-se per continuar formant-se en música.
Potser per això entenc la música com un pont: entre el quotidià i l’artístic, entre la vida del barri i els escenaris. És aquesta mirada —arrelada i oberta alhora— la que dona sentit a En Clau de Lu. Per un altre banda observo que el carrer on estem situats és ple d'art i cultura, ja que tenim molt a prop una escola de dibuix Del Blau al Groc, una associació d'escacs, un espai escènic on podem trobar a la Trapa agrupació teatral i a l'Esbart Joventut Nostra.
Aquesta foto és especialment important entre totes les que acompanyen aquesta entrada, ja que estem el meu germà i jo a la plaça del Congrés i al fons es pot veure on, en un futur, començaria En Clau de Lu.
La dada sonora del 1952
I per acabar, una petita curiositat musical: l’himne del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, amb música de Luis de Aramburu, va ser literalment la banda sonora del naixement del barri.
Una peça solemne que, amb el temps, s’ha convertit en un element històric i cultural —un so que encara ressona en la memòria col·lectiva dels nostres habitatges.
El Congrés és més que un conjunt de blocs: és una història viva feta de persones, d’educació, de música i de solidaritat. Avui, amb aquests 40 anys de Festa Major, celebrem tot el que hem construït junts: un barri que continua creixent, aprenent i somiant.
Feliç Festa Major, veïnes i veïns del Congrés! 💛🎶 i per molts més anys junts!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada