Música sense límits: llenguatge musical i piano per a alumnes amb discapacitat visual.

Ara ja fa prop de cinc anys quan, en començar el curs escolar, vaig tenir l'oportunitat de fer classes de llenguatge musical i piano a un nen amb discapacitat visual. Amb només quatre anys, s'endinsava en el món de la música en un moment especialment complicat: les restriccions sanitàries impedien el contacte físic i exigien mantenir distàncies estrictes.

Recordo les mascaretes, les pantalles, aturades de classes, tornar a fer classes en línia. A iniciació musical van haver de marcar el terra amb creus per delimitar espais i espais entre nens, quina bogeria! Però aquell nen de qui us parlo va suposar un suport fonamental. Aquests referents tàctils li permetien saber on seure i per on moure’s, facilitant-li l’orientació en un entorn que, per a altres infants, es basava molt en la percepció visual.

A mesura que avançaven els cursis, el repte es va fer encara més gran: va començar l’aprenentatge del piano. Gràcies al servei educatiu de l'ONCE, vaig rebre formació i recursos per adaptar les classes a les seves necessitats. Això em va permetre adquirir nocions bàsiques de l’alfabet Braille i aprendre a escriure senzilles partitures en aquest sistema, obrint una nova dimensió a l'experiència musical de tots dos. 

A més, tenir a l’escola de música una màquina Perkins, una eina imprescindible per a l’escriptura en Braille, em va oferir l’oportunitat de mostrar a la resta d’alumnes com es pot escriure en Braille, normalitzant així l’ús d’eines que faciliten la vida a les persones amb altres necessitats.

L’alfabet Braille, creat per Louis Braille al segle XIX, ha estat una eina essencial per a l’accés a la cultura i l’educació de les persones amb discapacitat visual. En l’àmbit musical, permet als estudiants llegir i escriure partitures sense necessitat de veure-les, fent possible que desenvolupin les seves habilitats.
amb plena autonomia.

És important recordar que la discapacitat visual no implica cap limitació a l’hora d’aprendre música i tocar un instrument. Amb les adaptacions adequades, els alumnes poden seguir el mateix currículum que la resta, i aquí és on entra en joc la tasca dels docents: adaptar-nos per facilitar l’aprenentatge i garantir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats.

El paper de l’ONCE en l’educació musical

L'ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles) es va fundar el 1938 amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones cegues i amb discapacitat visual greu a Espanya. Al llarg dels anys, ha desenvolupat una xarxa de serveis educatius, laborals i socials que garanteixen la inclusió i autonomia d’aquest col·lectiu.

En l’àmbit educatiu, l’ONCE ofereix un seguiment tant als alumnes com als professors, proporcionant recursos, assessorament i formació per garantir un aprenentatge de qualitat. A més, organitzen activitats mensuals per fomentar la participació dels alumnes en la música i compten amb un concert anual anomenat Música a les Mans, on els estudiants poden mostrar els seus progressos i compartir experiències amb altres músics. En l’edició del 2024, es va comptar amb la col·laboració especial de Quim Mandado, veu i baixista del mític grup Sangtraït, que va interpretar en directe la cançó La música a les mans. Pots veure l’últim concert aquí: Música a les Mans 2024.

Per a més informació sobre els serveis de l’ONCE, pots consultar la seva web oficial: www.once.es.

Un aprenentatge que perdura

Actualment, ja no treballo amb aquell alumne perquè estic immersa en el meu projecte En Clau de Lu, però tinc moltes ganes de tornar a tenir contacte amb estudiants com ell. Va ser una experiència molt enriquidora tant en l'àmbit personal com professional. Per això, si estàs llegint aquest text i tens una discapacitat visual, no tinguis cap dubte ni por a l’hora de preguntar-me si pots tocar el piano. La resposta sempre serà que sí: tot és possible, i podem trobar junts les eines per fer que gaudiu de la música i els seus beneficis.