Les pioneres oblidades del rock: Sister Rosetta Tharpe

       Fa un temps vaig tenir l’oportunitat de col·laborar amb el pòdcast "Què haces tía?", on vaig aportar reflexions sobre les dones invisibilitzades en el món del rock i el metal. Aquesta experiència, enriquidora i motivadora, em va permetre aprofundir en una investigació extensa que em va obrir els ulls a històries fascinants i sovint oblidades. Ara, vull aprofitar aquest espai per compartir, pas a pas, tot allò que vaig descobrir, connectar amb les meves companyes i continuar visibilitzant aquestes dones que van marcar la història de la música.

    Evidentment, no podré parlar de totes, encara que m’agradaria. Que ningú pensi que n’hi ha hagut o n’hi ha poques: són moltes, i el problema no és la seva absència, sinó la falta de reconeixement que mereixen. Aquesta sèrie d’entrades és un intent de contribuir a revertir aquesta situació i d’amplificar les seves veus.

Sister Rosetta Tharpe: La madrina del rock

    Quan pensem en els pioners del rock and roll, sovint ens venen al cap noms com Elvis Presley, Chuck Berry o Little Richard. Però molt abans que aquests noms es fessin famosos, hi havia una dona amb una guitarra elèctrica que ja marcava el camí: Sister Rosetta Tharpe, coneguda com la "madrina del rock and roll".

    Nascuda a Arkansas l'any 1915, Rosetta va començar a cantar i tocar la guitarra quan era només una nena. A sis anys ja acompanyava la seva mare, una predicadora evangelista, en una companyia religiosa. El seu talent era tan impressionant que, fins i tot en aquell context, destacava.

    A finals dels anys 30, Sister Rosetta va trencar tots els esquemes. Es va connectar a una guitarra elèctrica i va començar a fusionar el gòspel amb el rhythm'n'blues i el swing, creant un so únic que seria la llavor del rock and roll. Temes com "Rock Me" (1938) no només van definir el seu estil, sinó que van ser algunes de les primeres gravacions amb la paraula "rock" al títol.

Una dona trencant barreres

    Rosetta no ho va tenir fàcil. En una societat racista i masclista, el fet de ser dona, negra i, molt probablement, bisexual va ser una barrera triple. Tot i això, no es va rendir. Quan li deien que tocava la guitarra "com un home", ella responia amb fermesa: "T’equivoques, cap home pot tocar com jo."

    El seu èxit musical va ser aclaparador, però també va haver de patir les conseqüències de la discriminació: girava pel país dormint als autobusos perquè els hotels no acceptaven persones negres i, sovint, havia de buscar menjar entre les restes dels restaurants. Malgrat tot, va influir profundament artistes com Johnny Cash, Elvis Presley i Chuck Berry, que van reconèixer el seu impacte en les seves carreres.

Un llegat injustament oblidat

    Amb els anys, Rosetta va ser relegada a l'oblit. El racisme i el sexisme estructural van esborrar el seu nom de la història oficial del rock, que va privilegiar figures masculines blanques com a pioners del gènere. Això no va canviar fins al 2018, quan, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll, un reconeixement que arribava massa tard.

    Sister Rosetta Tharpe no només va ser una innovadora musical, sinó també una lluitadora pels drets de les dones i les persones de raça negra. Va desafiar normes socials, culturals i musicals amb cada nota que tocava. A través d'aquesta sèrie d'articles, espero recuperar la seva veu i la de tantes altres dones que van ser fonamentals en la història de la música.