La Musicoteràpia com a Eina Transformadora per a Adolescents amb TEA

    El fil conductor de la investigació i pràctiques que vaig fer per finalitzar el màster de Musicoteràpia m'ha acompanyat al llarg de gran part de la meva vida professional com a docent i estudiant i no volia deixar passar l'oportunitat d'oferir la meva experiència al treball final. A poc a poc aniré desgranant la meva experiència i com vaig començar l'aventura que m'ha canviat la vida dels darrers 25 anys. 

La Musicoteràpia com a Eina Transformadora per a Adolescents amb TEA

    L’adolescència és una etapa crucial en la vida de les persones, marcada per un intens desenvolupament personal i social. Especialment per aquells adolescents que són neurodivergents, com els que formen part del trastorn de l’espectre autista (TEA), el temps que comparteixen durant la seva escolarització obligatòria, fins a finalitzar l’ESO, és vital.

    En aquest context, la musicoteràpia emergeix com una poderosa eina terapèutica amb un potencial transformador per a abordar les emocions d’aquests adolescents i els seus companys. A través de la música, els joves poden explorar, expressar i regular les seves emocions, afavorint així el seu benestar i la seva integració en l'entorn escolar.

    L’objectiu principal de la meva investigació va ser presentar les evidències que avalin els beneficis de la musicoteràpia en l’àmbit educatiu, amb un èmfasi especial a l’ESO. A més, es pretén sensibilitzar els professionals de l’educació sobre la importància d’incorporar la musicoteràpia als seus programes.

    La metodologia que vaig aplicar va ser mixta, combinant sessions individuals, de petit grup i en grup classe. La meva investigació destaca la importància de l’observació detallada, la realimentació dels participants i l’ús de qüestionaris. A més, vaig integrar una sessió inicial i final en gran grup classe per percebre els canvis respecte a les sessions en grup classe inicials.

    Els resultats obtinguts em van indicar que la musicoteràpia pot tenir un impacte positiu en l’autoestima, la gestió emocional i la cohesió de grup dels adolescents amb TEA, així com en la seva relació amb els companys a l’escola. En definitiva, fomenta el desenvolupament emocional, social i comunicatiu dels joves, promovent una cultura d’inclusió i empatia en l’entorn escolar.

    A mesura que avancem cap a un sistema educatiu més inclusiu, és fonamental reconèixer el poder de la música com a agent de canvi. Convido als educadors i professionals a explorar aquesta pràctica i a considerar com la musicoteràpia pot enriquir la vida dels seus alumnes.